¿Twitter es una pérdida de tiempo?

Tuiteando y leyendo artículos, blogs i otras publicaciones en la red, he topado en diferentes ocasiones con opiniones que defienden que Twitter es una pérdida de tiempo, que no tiene una utilidad practica.

Ayer asistí al Twitts&Beers, encuentro periódico de tuiteros para conocer a aquellos con los que diaria o periódicamente compartes un mundo virtual.

En mi caso, era la primera experiencia de desvirtualización a la que acudía. No conocía personalmente a ninguno de los asistentes (en principio, no fue el caso de @Unamito). Siempre he sido una persona más bien reservada, que prefiere escuchar más que hablar.

En la tarde de ayer, aunque rodeado de desconocidos (en su acepción formal), no eran extraños, me encontraba entre un grupo de personas que sentía cercanas, una experiencia en la que me sentí a gusto y contento de participar. Evidentemente para un grupo de nosotros era una experiencia novedosa, y eso se nos notaba, pero seguro que los compañeros coincidirían en que nos sentimos bien acogidos por aquellos más versados en estas desvirtualizaciones. En definitiva una tarde muy agradable.

Abrí mi perfil en twitter hace unos siete meses, aunque está realmente “vivo” sólo desde los últimos tres. El motivo, lo expresa de forma magistral @fmlopez48 en su post La comunicación en twitter.

Hashtags, @replies, retweets, #er5, #FollowFriday, #twitterpelis o #porrabarça son sólo algunos de los centenares de galimatías que te hacen pensar que esto no es para ti. Pero algo o alguien te hace insistir y persistir. Y poco a poco empiezas a verle sentido y a organizarte, a incorporarte a una multitudinaria ágora pública donde se comparte y comunica todo aquello que cada uno considera importante y/o interesante.

Las normas de Twitter, todas o ninguna, las mismas que en cualquier relación social, básicamente respeto y educación, a partir de ahí, twitter ha de ser libre para que cada uno lo entienda e interprete de la forma que mejor considere. ¿Por qué hemos de limitar nuestros saludos o despedidas? ¿Por qué hemos de recomendar un número concreto y limitado de personas cada Viernes? Todos somos libres de seguir y ser seguidos y dejar de seguir o dejar de ser seguidos. No hay obligación, ni compromiso.

Twitts&Beers, Sopars&Tertulies, Eats&Twitts, Mojitos&Twitts o Pacharán&Twits, son algunas de las múltiples convocatorias que circulan por la twitteresfera, y que sirven de excusa para compartir una copa, una comida, …, en un tiempo y un lugar con personas con las que ya has establecido una comunicación virtual. Apropiándome palabras del gran @miquelquintana en el encuentro de ayer, Twitter y encuentros como estos han de servir para generar relaciones.

Por tanto, si esto es “perder el tiempo”, bienvenido sea, personalmente estoy dispuesto a “perder” mucho.

Vaya mi post en agradecimiento a @martuchi @miquelquintana @raulbuira @asolepascual @Inq_Maimonides @Sylvieperez @soniola @Unamito @Serra @benjamicasellas @xsanjuan @guell @JPlanas @francescperez @elcocinerofiel @jaguilaru un plaer perdre el temps amb tots vosaltres!!

Bookmark and Share

¿Por qué?

[tweetmeme]

Ayer leía en El País que el sector de la hostelería augura una gran adebacle ante la prohibición total de poder fumar en lugares públicos.

Los hosteleros vaticinan que se producirá el cierre de 40.000 locales y la pérdidad de 100.000 empleos, que habrá menos ingresos, que los clientes no irán a los locales, y que en el caso que vayan, consumiran menos.

Y llegados a este punto, no puede dejar de preguntarme ¿Por qué?. ¿Por qué se dejará de asistir a locales de ocio?, ¿Por qué se dejará de asistir a un buen restaurante?. ¿Por qué la prohibición producirá la ruina de de estos negocios?

Continua llegint

L’Eina signa un conveni amb Ceps Projectes Socials

Acte de signatura del conveni

[tweetmeme]

El passat dilluns 14 de desembre, el regidor de Promoció Econòmica, Joan M. Diu, i el director del CRAE Lluís Folch i Camarasa i representant de l’entitat CEPS Projectes Socials, Carles Rué, van signar un conveni de col·laboració per a la cessió puntual d’espais de L’EINA per realitzar activitats formatives de l’entitat social.

L’acció amb la que s’iniciarà aquest conveni seran quatre sessions formatives, el proper mes de febrer, per als educadors de l’entitat CEPS Projectes Socials a les dependències municipals. Així doncs, L’EINA posarà a disposició de l’entitat social els mitjans necessaris per al desenvolupament d’aquestes sessions (aula d’informàtica, canó, sala condicionada…).

El responsable de les jornades, Jordi Papiol explicava així l’acció formativa que es durà a terme:

L’acció concreta amb que iniciem aquest conveni s’emmarca dins la formació contínua de l’entitat, i inicia un nou eix formatiu. Fins ara la nostra formació s’havia dirigit cap a qüestions metodològiques i d’intervenció educativa. Ara però, creiem que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són una realitat de treball que hem de tenir també present.

Les TIC generen noves maneres de treballar i relacionar-nos, tan a nivell personal, com a nivell professional. Han transformat les formes d’accedir a la informació, les maneres com ens comuniquem, com generem documentació, en definitiva, com gestionem el coneixement, … i per tant demanen també noves habilitats i nous aprenentatges als professionals de qualsevol camp.

I, en el nostre cas, com a professionals de serveis i recursos socials i educatius, tenim un compromís i una responsabilitat, amb nosaltres mateixos i amb l’usuari amb el que treballem.

Joan M. Diu va explicar que, amb aquest conveni, s’amplia la col·laboració entre L’EINA i l’entitat CEPS Projectes Socials, ja que des de fa un temps es treballa conjuntament per facilitar la inserció laboral dels nois i noies del centre residencial d’acció educativa.

Bookmark and Share

El cambio empieza en el interior

[tweetmeme]En el seu bloc la María Jesús Alonso ens parla d’organitzacions i persones.

Fotografia de Màbel. Flickr

El canvi acostuma a generar incertesa i por, però també una possibilitat de millora. Les organitzacions que no apostin per un canvi cultural en la seva visió organitzativa respecte a la gestió del seu coneixement intern, s’arrisquen a perdre el seu millor actiu, Les Persones.

El cambio empieza en el interior

Visiteu el bloc de la M.J. Alonso, molt recomanable.

Bookmark and Share

La crisis de fondo está en la educación

Interesant article del Blog de Eduard Punset.

La crisis de fondo está en la educación

Bookmark and Share

Don Emilio

[tweetmeme]Alguns el consideren polèmic, excèntric, un jutge tou, …, en qualsevol dels casos ningú pot negar que Don Emilio parla clar, i que les seves particulars sentències cerquen més enllà de la punitat de l’acte, una finalitat educativa i de conscienciació del jove.

Trobareu multitud de referències gràfiques, xerrades i reportatges a la xarxa, però us deixo a continuació l’entrevista feta el 25 de maig de 2009 per Jaume Barberà al programa Singulars de  Televisió de Catalunya.

Bookmark and Share

Capacitació responsable

[tweetmeme]Els avenços en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) generen noves maneres de treballar i relacionar-nos. Afecten les formes d’accedir a la informació, de crear documentació, de generar coneixement, …, i demanen també noves habilitats i nous aprenentatges als professionals de qualsevol camp.

La universalització de la banda ample ha obert un món de possibilitats inimaginables a l’usuari domèstic, la coincidència en el temps i en l’espai han deixat de ser un obstacle per la comunicació amb persones i cultures diverses.

La “democratització” d’Internet ha contribuït a apropar tot un món als monitors de cada llar. I a la vegada ha suposat també una potencialitat per al treball col·laboratiu en qualsevol sector. L’educació i l’acció social no són al·lienes a aquesta transformació, únicament comparable a l’impacte de la revolució industrial del segle XIX.

Com a ciutadans del segle XXI hem d’estar preparats per afrontar tots aquests reptes, les avantatges i els inconvenients, no podem perdre el tren tecnològic, però encara és més la nostra responsabilitat per no perdre’l, en tant que professionals que treballem amb les diferents formes d’exclusió social.

Tenim un compromís i una responsabilitat amb nosaltres i amb l’usuari amb el que treballem. Hem de preparar-nos informacionalment i tecnològica, no sols pels beneficis que podem trobar en el nostre treball tècnic i col·laboratiu amb professionals afins a nosaltres, sinó també pel compromís adquirit amb els nois i noies als que acompanyem en els nostres recursos.

Bookmark and Share

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.