¿Twitter es una pérdida de tiempo?
Tuiteando y leyendo artículos, blogs i otras publicaciones en la red, he topado en diferentes ocasiones con opiniones que defienden que Twitter es una pérdida de tiempo, que no tiene una utilidad practica.
Ayer asistí al Twitts&Beers, encuentro periódico de tuiteros para conocer a aquellos con los que diaria o periódicamente compartes un mundo virtual.
En mi caso, era la primera experiencia de desvirtualización a la que acudía. No conocía personalmente a ninguno de los asistentes (en principio, no fue el caso de @Unamito). Siempre he sido una persona más bien reservada, que prefiere escuchar más que hablar.
En la tarde de ayer, aunque rodeado de desconocidos (en su acepción formal), no eran extraños, me encontraba entre un grupo de personas que sentía cercanas, una experiencia en la que me sentí a gusto y contento de participar. Evidentemente para un grupo de nosotros era una experiencia novedosa, y eso se nos notaba, pero seguro que los compañeros coincidirían en que nos sentimos bien acogidos por aquellos más versados en estas desvirtualizaciones. En definitiva una tarde muy agradable.
Abrí mi perfil en twitter hace unos siete meses, aunque está realmente “vivo” sólo desde los últimos tres. El motivo, lo expresa de forma magistral @fmlopez48 en su post La comunicación en twitter.
Hashtags, @replies, retweets, #er5, #FollowFriday, #twitterpelis o #porrabarça son sólo algunos de los centenares de galimatías que te hacen pensar que esto no es para ti. Pero algo o alguien te hace insistir y persistir. Y poco a poco empiezas a verle sentido y a organizarte, a incorporarte a una multitudinaria ágora pública donde se comparte y comunica todo aquello que cada uno considera importante y/o interesante.
Las normas de Twitter, todas o ninguna, las mismas que en cualquier relación social, básicamente respeto y educación, a partir de ahí, twitter ha de ser libre para que cada uno lo entienda e interprete de la forma que mejor considere. ¿Por qué hemos de limitar nuestros saludos o despedidas? ¿Por qué hemos de recomendar un número concreto y limitado de personas cada Viernes? Todos somos libres de seguir y ser seguidos y dejar de seguir o dejar de ser seguidos. No hay obligación, ni compromiso.
Twitts&Beers, Sopars&Tertulies, Eats&Twitts, Mojitos&Twitts o Pacharán&Twits, son algunas de las múltiples convocatorias que circulan por la twitteresfera, y que sirven de excusa para compartir una copa, una comida, …, en un tiempo y un lugar con personas con las que ya has establecido una comunicación virtual. Apropiándome palabras del gran @miquelquintana en el encuentro de ayer, Twitter y encuentros como estos han de servir para generar relaciones.
Por tanto, si esto es “perder el tiempo”, bienvenido sea, personalmente estoy dispuesto a “perder” mucho.
Vaya mi post en agradecimiento a @martuchi @miquelquintana @raulbuira @asolepascual @Inq_Maimonides @Sylvieperez @soniola @Unamito @Serra @benjamicasellas @xsanjuan @guell @JPlanas @francescperez @elcocinerofiel @jaguilaru un plaer perdre el temps amb tots vosaltres!!
Hola Jordi.
M’ha agradat molt el post, sobretot la part en que dius que no hi ha normes al Twitter però sí respecte i educació, i que un és lliure de seguir o ser seguit.
Aquestes trobades valen la pena per a conèixer en persona a gent que comparteixes vivències, comentaris, pensaments, dia a dia.
I gràcies un cop més per haver-me fet de “GPS humà” i guiar-me fins al lloc de la trobada.
Una abraçada.
Ha estat una experiència nova i molt gratificant.
Ahir ho parlavem a qui no li agradi és tan fàcil com que deixi de seguir-te.I per altra banda el respecte i l’educació ha d’estar sempre a totes les dimensions de la nostra vida.
No hi ha res que agrair, un plaer.
He de dir que encara que hi ha gent que no ho considera així, sóc molt, molt tímid; a mi em costa molt desvirtualitzar-me… i la realitat es que ahir vaig fer un esforç, doncs per a mi va ser un dia molt, molt emotiu, que va acabar amb una migranyitis aguda i una dosi considerable d’ibuprofeno en sang
, independentment d’anar en modalitat Ventafocs…
Bé, per no enrrollar-me mes, em va agradar venir, em va agradar coneixer-te, encara que no vàrem parlar massa (ho sento, un dia ja et faré un DM i anirem a prendre un café) i em va agradar retrobar-me a persones que considero molt properes i amb les que hi ha feeling… i això val molt la pena.
Si, es cert, Twitter serveix per establir relacions duraderes, serveix per adquirir confiança, serveix per generar negoci, serveix… gairebé per a tot.
No puc assegurar que a la propera pugui assistir, però si mes no, faré, com ahir, l’esforç.
Veus, el meu va anar a l’inrevés, vaig començar el dia amb una migranya horrorosa i havent d’assistir a un acte institucional atiborrat de gent. Em vaig anar “enxufant” l’ibuprofeno durant tot el dia i a la tarda se’m començava a passar.
T’entenc perfectament, també sóc una persona força tímida i cal un esforç per afrontar aquestes situacions grupals, però experiències com la de ahir et reforcen que val la pena fer l’esforç.
Moltes gràcies pel teu comentari, i espero aquest café!
Una abraçada, Rafael.
Hola Jordi, buenas noches, como me alegra que mi blog me haya avisado que me nombras en tu post, todo un honor.
Estoy totalmente de acuerdo contigo y en esto de twitter hasta las desvirtualizaciones nos descolocan la primera vez. Cuando llegas te sientes un poco extraño, pero luego vas conociendo a gente tan interesante que merece totalmente la pena.
Perder el tiempo? Es posible que muchos que están a nuestro alrededor opinen así pero tomo tu frase:
“Por tanto, si esto es “perder el tiempo”, bienvenido sea, personalmente estoy dispuesto a “perder” mucho”
Al contrario el honor es mío de recibir comentarios de personas como vosotros, a las que sigo y disfruto leyendo.
Lo cierto es que este post empieza a gestarse después de haber leído el tuyo, con el que me sentí muy identificado, y no podía hacer menos que referenciarlo.
Muchas gracias, Fátima
Ayer acudí al “previo” del Mojitos&Tweet en Barcelona (el acto será el próximo jueves, pero ayer unos cuantos nos animamos y realizamos una aproximación previa).
Esa misma tarde ya me había visto para comer con @ccsbarcelona (espectacular profesional y ser humano,
), compartiendo así una comida e inquietudes profesionales.
Mi sensación tras este tipo de actividades siempre es la misma: la de enriquecerme terriblemente como persona. Siempre gano y espero que los demás también punuedan ganar algo “de mi”.
No se me ocurre nada más para comentar, pero creo que mi punto de vista queda claro!
un 1+ a este post!
Ahí está el tema, cualquier actividad que contribuya a enriquecernos como personas, no debiera ser considerada una pérdida de tiempo.
Muchas gracias por tu comentario.
Va ser molt interssant la trobada, encara que no varem tenir l’oportunitat de parlar amb tots, això ens deixa un gran motiu per repetir-la.
Moltes mercès a tot per la vostra companyia!!!
Gràcies a valtros per impulsar iniciatives com aquestes que acosten a les persones.
Un plaer compartir aquesta estona.
En absoluto es una pedrida de tiempo, haces bien en seguir adelante pues es lo correcto y el convencimiento en lo que haces siempre al final tiene su recompensa. Esto ayuda en muchas líneas y eso ya es ganar.
Arriba twitter!!!
Muchas gracias por tu comentario
Sumar siempre es ganar.
Arriba Twitter!!
Benvolgut Jordi, felicitacions pel teu magnífic apunt sobre Twitter. Twitter és això que fem. El que en casos succeeix és que hi ha un nombre de persones que consideren que és el seu espai per donar missatges i continguts per la resta d’humans i que els hem de seguir. Són els anomenats “gurús”. Una paraula que s’han inventat per situar-se socialment i en les xarxes en una posició superior per crear-se un espai on els puguin alabar. Crec que en poden haver de positius però la gran majoria necessiten d’això per emplenar les seves capses d’egocentrisme o perquè tenen una autoestima molt baixa.
Varem coincidir en que twitter és una eina de divulgació de missatges, coneixements, notícies però sobre tot serveix per aproximar persones amb idees similars i que per la seva natura les poden comentar si són dispars. Serveixen per les relacions humanes. Per conèixer altres. I egoistament parlant, per aprofitar-se dels que més saben i rebre els seus coneixements i experiències que ens poden enriquir.
Torno a felicitar-te i agraeix-ho molt que m’hagis afegit l’adjectiu de “gran”. Una forta abraçada de @martuchi i meva.
Si arribem a entendre twitter com un altaveu de la natura humana i som capaços d’obrir el nostre univers virtual i presencial a l’aprenentatge i al coneixement,derivat de la relació amb l’altre, llavors no podem fer una altra cosa que crèixer com a persones. I això sempre suma i enriqueix.
Moltes gràcies pel comentari i una forta, forta abraçada a tots dos.
Molt bona l’apreciació del Miquel.
Una abraçada a tots.
He llegit diverses referències, sempre bones, del teu apunt i tenia ganes de llegir-lo. Ara que ja ho he fet ja et puc donar la meva enhorabona. M’agrada com entens el Twitter i l’ús que en fas. T’agraeixo també que ho hagis volgut compartir amb tothom. M’ha cridat l’atenció això que dius que a Twitter no hi ha normes. És cert, no n’hi ha d’explícites (o escrites), però d’implícites (o normes no escrites) sí, no? Això potser és una de les coses que penso ho fa més especial. Enhorabona, un cop més. Un plaer seguir-te!
Tens tota la raó, intentava explicar que les normes que hi poden existir sense ser-hi escrites, són les mateixes que poden donar-se en qualsevol situació social, i que parteixen de l’educació i el respecte cap als altres.
Realment, és una experiència especial.
Moltes gràcies Rosa pel teu comentari.
M’ha encantat aquest post, Jordi… moltíssimes felicitats!!
Gràcies a Twitter ens hem conegut uns quants (com per exemple tu i jo) i crec que és una bona eina que serveix per enriquir la ment pero també per passar bones estones…
Felicitats i t’enconratjo a seguir amb el bloc!! Felicitats de nou ^-^